PROGRAMACIÓ MILESTONE 2015

ART URBÀ

PENSAMENT

1a Jornada Pensament

Divendres 19,   19h – 21h
Espai: Bar llibreria Context
Ponents: Gloria Moure i Ignacio Castro Rey
Moderador: Oriol Leira

2a Jornada Pensament

Divendres 26,   19h – 21h
Espai: Bar llibreria Context
Ponents: Oriol Leira i Manuel Delgado
Moderador: Ignacio Castro Rey

ESPAI PÚBLIC: COMUNITATS D’ENCONTRE

Vivim inserits en la corrupció estructural de la interactivitat. Cadascú de nosaltres és un nus d’una malla gegantina, un conductisme de mil variants diàries, cristal·litzades en el joc de majories i minories. Sota l’excessiu pes d’una visibilitat espectacular, de les normes i el control institucional, del disseny comercial, arquitectònic i urbanístic, de les servituds electorals, correm el risc d’ofegar l’espai no ideològic de l’encontre, aquella comunitat primària que depèn de la paraula i de l’escolta, de la pietat, l’art o de la música.

Hem pogut constatar que l’espai públic ja no és només el que esdevé al carrer. Altres portes, altres finestres físiques i virtuals han anat projectant noves dimensions. La seducció que exerceixen les noves tecnologies, tanmateix, reforça la il·lusió d’una proximitat asèptica, sense contacte; d’una comunicació sense límits, però tan ràpida que dificulta la capacitat d’aturar-se i escoltar; d’un protagonisme sense responsabilitat ni compromís.

En el context d’aquesta personalització en massa, ¿no hi ha sortida? Sí que n’hi ha, però exigeix tornar a pactar amb una finitud real i uns límits personals que ens envolten des de sempre, i sense possible cobertura. Posseïm sensibilitat i intel·lecte, afectes i cap. I aquest mateix està dividit en dos costats, dos hemisferis cerebrals. També tenim dues mans, i una no té perquè entendre allò que fa l’altra.

Si ens aboquem a l’acció sense repòs , a la transparència que tem l’ombra, ens devorarà la circulació. Aleshores serem part del capitalisme actual basat en l’autoconsum, en un endeutament anímic amb l’expansió i el relleu continu. Si contràriament ens retirem als marges d’una pau secreta, no només abandonem els deures d’allò col·lectiu, sinó també el món que constitueix la nostra comunitat més íntima. Els dos pols són legítims, però dubtosos en la seva parcialitat i en la seva eficàcia, tant des del punt de vista personal com des del punt de vista ètic i polític.

S’hauria d’assajar una altra manera de percebre, pensar i viure, una altra manera de ser a l’espai públic. Hem d’inventar comunitats de confiança i respecte, inclús espais d’encontre lent. Hem de crear una cultura on la humanitat pugui tornar a sentir i pensar amb el més elemental de nosaltres mateixos. Un espai d’aprenentatge on cadascú descobreix la seva excentricitat anònima en la vida compartida; on podem trobar per dintre la presència del que no és de ningú, i ser capaç d’agrair-ho.

Fins i tot és urgent assolir un altre cos, una altra posada en escena. Crear comunitats singulars que divideixin l’espai públic i facin habitable la malla gegantina de condicions a partir dels fils invisibles que sostenen la relació amb els demés, amb tot el que no sabem de nosaltres mateixos.

ACCIÓ